Ressenyes/Sortides

Miralda Madeinusa - Esposició al Macba

En aquesta exposició hem pogut veure com les .......... són art, un art on implica la interacció de l'espectador amb l'obra. Hem estat en un bar réplica de l'original a més, també hem anat a l'esglèsia on hi hem fet una petita ...... en honor a Miralda. 

Finalment hem fet unes idees en grups per a fer una...

Imatge de macba.es

Sortida d'escenografia

En aquesta sortida vam conéixer a un dels grmans que són del 'gremi' dels escenògrafs.

Es podia observar en quant a material que s'utilitzava molt gouache, pintura de paret i pinzells de totes mides.

D'aquí vam fer un projecte de dibuix per a fer la nostra pròpia escenografía. 

Autors: Noelia i David

Vídeo explicatiu general:

Philippe Halsman - Sorprèn-me!

ANÀLISI D'UNA IMATGE

Anàlisi contextual

Dades generals: Dalí Skull (o In Voluptas Mors)per Philippe Halsman, nacionalitat, 1952

Dades tècniques: B/N, 16:9, càmera, suport, objectiu, altres informacions

Dades bibliogràfiques i critiques: Fets bibliogràfics rellevants, comentaris crítics sobre l'autor.

Anàlisi denotatiu

Descripció objectiva dels elements de la imatge: Hi ha un personatge al costat esquerre dret subjectant un basto (Dalí). Mentre que al centre dret hi ha un grup de set noies formant una calavera (aquestes en un plà més al fons).

Morfologia de la imatge: Per plans.

Estudi compositiu: Té dos plans, deta frontalment, a Dalí se li talla el cos, respecta la llei de terços, els centres d'interès són les dos úniques figures que hi ha, aquestes tenen un recorregut visual primer anant els ulls cap a la calavera (on hi ha mes claretad per espai i després a Dalí).

Temps de representació: La fotografía és instantanea i atemporal.

Graus de significació de les imatges: Es pot veure una calavera feta amb els cosos d'unes dones.

---

Anàlisi connotatiu

Impacte: Aquesta obra ha inspotar per a cartells i ha impactat per el tracte del nú.

La idea: Transformar un grup de persones en una calavera.

El tractament formal

Funcions de la imatge (valors comunicatius): Tot i ser una calavera senbla una calavera somrient.

Significat derivat dels elements morfosintàctics: Només que el fons enfatitxa per igual a les dues figures

Estratègia comunicativa: Locura total.

Recursos i estereotips que gestiona: No en té.

A més:

Philippe Halsman va ser un dels primers fotògrafs que va jugar amb els efectes que es podien realitzar amb la càmara, tant en el moment de revelació com en el de captació de la imatge.

De l'exposiciò del caixafòrum hi han hagut dues fotografíes que m'han cridat l'atenció:

https://independientproduccion.wordpress.com/2009/05/06/philippe-halsman/#jp-carousel-250

I una altra que s'assembla a aquesta, però només era una senyora que semblava una bruixa a més es veia un gat negre a l'inferior (la qual no he pogut trobar).

http://philippehalsman.com/wp-content/uploads/W-Duke-and-Dutchess-of-Windsor-PAR384821.jpg

Curiositats que he trobat:

La primèra va inspirar la pel·lícula de The Decent (2005)

De la segona han pogut derivar els videomuntajes on la gent simula flotar amb la tècnica semblant a l' stopmotion:

Pere Salines

Quan vaig entrar, vaig pensar, peró que es això? No ho entenia. 

Però després d'explicar el valor que tenien els papers en els quals escribia, com que eren cartes de navegació antigues i tot el que comporta escriure tot alló, dies i mesos de treball. Aquella letra era d'una tonalitat que variaba una mica, i donava sensació de moviment a les paraules que realment no tienies sentit, pero a l'hora feien la seva funció

A més tota la sala tenia un ordre (pero estances), tot i que l'ambient d'aquell dia de 'mercadillo' no era tan bó, ell a l'hora de fer les obres escoltaba una musica preterminada. 

Tot i que no entenia les traçes, ell deia que tenia a veure amb la musica que escoltaba en aquell moment i que podia estar hores i hores escoltant la mateixa per tal d'acabar l'obra.

El Pes d'un Gest

Aquesta obra em va ser personalment més destacable que d'altres per el seu pes i la sensació de lleugeressa que et fa creure que el pes sigui quasi nul. L'efecte de les tires està molt ben aconseguit.

Ressenya Cristina Nuñez - Expriéncia

La meva experiéncia ha sigut que, a l'hora de fer els exercicis, han hagut vegades que m'he preguntat, jo com estic trist? o enfadat? realment les cares que habia de posar, mai me les habia vist, doncs no se si són les correctes, peró ha sigut una experiéncia nova que mai habia fet. 

Mentres la feia habien vegades fins i tot que arribava a creure'm el sentiment que volia donar a veure. Tot i que d'altres, expressava un sentiment, i s'assemblava més a un d'altre.

Exposició Philips Collection

Autor: Henrique Pousão

Vaig escollir aquesta obra perque em va cridar l'atenció el fet de no estar acabada, gràcies a aixó es pot veure el procediment que seguia l'artista. És un retarat d'oli inacabat. M'ha estranay el fet de que aquesta obra estigués apartada de les demés, fins i tot una mica amagada. A mi m'agrada, tant com a estudi de color, com a pintura. Per a mi és el millor retrat que he vist de l'exposició.

Obra Preferida de MACBA

(Fotografia estreta de macba.com)

En el meu cas, no hi ha hagut cap obra en específic que m'hagi agradat, per altre lloc, una cosa que m'ha encantat ha sigut l'ambientació que li hi han posat a la sala que contenia les obres de la segona planta (espècies d'espais).

La sala era com un laberint de portes i finestres, encara que no hi havia portes ni finestres (excepte algunes portes que no portaven a cap lloc o estaven pintades, per fer la il·lusió de ser-ho), hi havien racons que no portaven a cap lloc, d'altres connectats entre si, amb una llum que d'una tonalitat que et feia sentir com a una casa (fet a propòsit), a més el soroll dels vídeos i diversos efectes, imitaven els típics sorolls de casa. 

L'espai el va dissenyar un arquitecte, i en aquest espai estaven distribuïdes les obres de tots els artistes. La paret era blanca en la seva majoria, fent referent a una fulla en blanc, que ha sigut omplerta d'obres.

FIGURES DEL DESDOBLAMENTTITELLES, MÀQUINES I FILS

Idea: Toni Rumbau i Anna Valls

Direcció i desenvolupament: Toni Rumbau

Disseny de l'exposició: Dani Freixes – Varis Artquitectes, S. L.

Comissariat: Toni Rumbau i Cesc Martínez

Guió artístic: Jordi Alomar i Giulia Poltronieri

Disseny gràfic: Tomeu Mulet

Traduccions: Rebecca Simpson, Ampersand Translations (text 'I si...? o la fascinació per l'alteritat') i Cesc Martínez.

Producció: Arts Santa Mònica

Comunicació: Arts Santa Mònica, 1to1 i IF Barcelona

Una realització d'IF Barcelona - Associació Interseccions

Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut del Teatre de Barcelona, Diputació de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona i Subdirecció General d'Indústries Culturals i Mecenatge del Ministeri d'Educació i Cultura d'Espanya.

'El pianista de Lope de Alberdi'

Autor: Lope de Alberdi (1965-2015, atac de cor)

Data: XX-XIX

Estil: Marioneta de fil

Descripció objectiva: Marioneta fabricada amb la tècnica de fil i ceràmica, a més un vestit de tela. Mesura uns 50 cm

Descripció subjectiva: Era un pobre pianista que tocava el piano a Barcelona en el carrer, per guanyar-se la vida.

Dibuix esquemàtic o esbòs: Desconegut

Opinió personal: És una titella molt treballada, ja que a més del personatge, per a acompanyar l'actuació sempre anava amb el piano i música per a fer un conjunt que sembla que toqui de veritat.

Situa la peça i l'artista en un context històric artístic: XX-XIX

Biografia:

Lope de Aberdi (1965-2015), nascut a Reus i de cinquanta anys d'edat, va ser pintor i un expert constructor de màscares i capgrossos abans d'entrar a la professió dels titelles. Va treballar un temps per a El Ingenio, la meravellosa botiga de titelles, capgrossos, gegants, efectes de broma i de màgia, i d'artefactes circenses de Barcelona. A la fi dels anys noranta, coneix el món de les titelles a través de la botiga taller de Teresa Travieso, i poc temps després es fa assidu del taller de Pepe Otal, amb qui entaula una gran amistat.

Virtuós constructor de titelles de fil, es va dedicar majorment a la feina de carrer. Era freqüent veure-ho al Parc Güell de Barcelona, o a la plaça de la Catedral. La ciutat de Barcelona, bressol de tants titellaires de fil, ha perdut a un dels seus més fidels practicants.

Vídeo gravat per Felipe Recacha Moraga

‘La Brutal Pequeñez’

Autora: Shaday Larios

Data o període: XIX

Estil: Art a petita escala

Descripció objectiva: denotació petita escala, amb arrels (junt arbres artificials) fotografies i noms, dins d'una caixa (20x15cm) amb un cristall per a veure-hi dins. El conjunt forma una mena de bosc on podem veure les arrels del sól i els arbres, en miniatura.

Descripció subjectiva: És una mena d'arbre genealògic (o més bé un bosc).

Dibuix esquemàtic: Desconegut.

Opinió personal: M'ha cridat l'atenció aquesta obra perquè m'agrada l'art en miniatura, a més la idea de fer un arbre genealògic 'literal' que m'ha semblat curiós.

Context històric artístic: XIX

Biografia:

Shaday Larios va estudiar un doctorat i una Suficiència Investigadora en Arts Escèniques per la Universitat Autònoma de Barcelona i Institut del Teatre de Barcelona. Va cursar els Seminaris Training Course for an Inclusivament Europe o mètodes d'educació no formal, Invisible Theatre mitjançant el Youth Program de la Unió Europea a Benevento, Itàlia, Teatre Sensorial per tòpics d'exclusió social, a Barcelona, entre altres nombrosos cursos d'escena social . És Llic. En Lletres Espanyoles per la Universitat de Guanajuato, on va concentrar els seus estudis en filosofia del teatre. La seva tesi està publicada per Edicions Godot. És directora del grup d'escena amb objectes Microscòpia Teatre fundat a Barcelona, amb el qual ha muntat diverses obres i participat en múltiples teatres i Festivals Internacionals. Actualment es presenta amb el mateix en museus, teatres, festivals i llocs independents de la República Mexicana.

‘El Titellaire’

Autor: Harry V. Tozer

Data o període: XX

Estil: Titella de fil

Descripció objectiva: Titella de fusta amb fils i roba de 40 cm

Descripció subjectiva: És el doble de Tozer, va ser creat per ser igual que ell, a més porta una titella.

Dibuix esquemàtic: Desconegut

Opinió personal: A primera vista em va cridar l'atenció veure a una titella titellaire, però ara que sé que a més ha sigut una persona (la seva representació) la veig de manera diferent, a més em fascina tota la maquinaria dels fils.

Context històric artístic: XX

Biografia:

Harry V. Tozer (1902- 1999), anglès nascut al Paraguai però educat a Anglaterra, va ser tota la vida un aficionat fervent de l’art dels titelles, que ell va cultivar especialment en la modalitat del titella de fil o marioneta. Mai no va voler ser un professional: era massa exigent per ser-ho i sabia que actuar amb totes les condicions indispensables per a ell era impossible. El seu perfeccionisme li va impedir fer el pas cap a la professionalització, però això li va permetre desenvolupar una sofisticada tècnica que anys més tard transmetria a noves generacions de titellaires.

El mestratge (a l'institut del teatre) de Tozer va ser fonamental per convertir Barcelona en una de les capitals de la marioneta més importants d’Europa. La seva influència és directa en els seus alumnes i indirecta quan són ells qui transmeten el coneixement.

Bibliografía:

http://www.artssantamonica.cat/EXP/EXPOSICIONS.aspx?any=201510130#exposicio130

http://www.putxinelli.cat/2015/10/12/comenca-lif-barcelona-amb-lobertura-de-lexposicio-figures-del-desdoblament-a-arts-santa-monica/

http://www.putxinelli.cat/2015/07/01/cabaret-dhomenatge-a-lope-de-alberdi-a-la-casa-taller-de-marionetes-de-pepe-otal/

http://www.putxinelli.cat/2012/04/03/levolucio-del-titella-a-catalunya-2a-part/

http://www.titeresante.es/2015/05/27/muere-el-marionetista-lope-de-alberdi/

http://www.cenididanza.bellasartes.gob.mx/index.php/repisa/item/376-shaday-larios/376-shaday-larios

http://www.putxinelli.cat/2012/04/03/levolucio-del-titella-a-catalunya-2a-part/

https://www.youtube.com/watch?v=Ob8_NOAjJOU