Carpeta Celestí Bellera
Final:
Petita maqueta (amb colors no tan saturats)
Procés
Dues fotografíes de la taula de disseny (he anat cap a la primera fotografía)
Amb photoshop es netejen i s'ajusten els color.
Com tots tres m'agradàven els vaig juntar donant com a resultat:
Samarreta Camins
Disseny Social: Historia
Quan la pensem en disseny, imaginem productes per a ser venuts, fabricats per una indústria i dirigits als consumidors. Però molts dissenyadors han après que cal la "responsabilitat social" en la pràctica del disseny. És a dir, un disseny orientat cap a les persones, que busca treballar per i per les persones, i que tingui alguna cosa més que el benefici d'una transacció de compravenda de serveis.Víctor Papanek va plantejar que els dissenyadors i els professionals creatius tenen la seva part de responsabilitat social ja que la seva activitat pot implicar canvis en el món real, segons facin bon o mal disseny. Papanek escriu sobre disseny responsable; per exemple, els dissenyadors poden contribuir a dissenyar productes més ecològics, seleccionant acuradament els materials que utilitzen o pot dissenyar-se per satisfer les necessitats abans que per satisfer desitjos; a més, un disseny responsable s'ha d'ocupar de projectar per al Tercer món. Els dissenyadors tenen responsabilitat sobre les opcions que fan en els processos del disseny.Víctor Margolin contribueix al desenvolupament de la definició del disseny social com aquella activitat productiva que intenta desenvolupar el capital humà i social al mateix temps que productes i processos profitosos; així el dissenyador ha de preveure i donar forma a productes materials i immaterials que poden resoldre problemes humans en àmplia escala i contribuir al benestar social. Aquesta forma de pensar està sent construïda pels corrents que posen l'èmfasi en el disseny social. En aquesta visió el disseny social és una activitat professional i econòmica, per això no s'ha d'emmarcar en el món de la caritat ni del treball voluntari, sinó que s'ha de veure com una contribució professional que ha de tenir-se en compte en el desenvolupament econòmic local .
Fanny Basanta
Opinió:
La exposició va ser entretenida y educativa, vaig alendre aspectes que no coneixia del disseny.
Una solució per a molts problemes (redisseny d'un objecte):
Material:
Plàstic reciclable/reciclat
Objectiu:
-Utilitzar el 100% del producte
-Amb una mà i sense esforç
-Completament reciclable
-Personalitzable per a qualsevol marca (per això l'exemple és blanc)
Cal afegir que la quantitat de producte es pot fer variar segons la seva quantitat.
Exemples explicats:
1r) Producte plé que per a el seu us s'ha de fer gest de jeringa.
2n) Producte sense res, per dins té una peça que fa que no quedi absolutament res, a més serveix per a una superposició de peçes perqué no és massís.
3r)Sense tap i es veu l'estructura interna.
Referència cartell:
Analitzar Objectes:
Cullera:
Característiques i forma: metall inoxidable, dur però maegable. Platejat reflectant. De forma allargada amb una convexitat al final.
Funció: Transportar el menjar desde el plat fins a la boca.
Relació característiques i funció: Rigidessa per a subjectar amb firmessa i inoxidable per a que no s'oxidi.
Plantejament final: El disseny és correcte i s'addereix a les seves funcions.
Escriptori:
Característiques i forma: De fusta dura no maegable. Marró amb textura de fusta opac.
Funció: Servir de base per a col:locar objectes sobre.
Relació característiques i funció: dur per a subjectar tot.
Plantejament final: El disseny és correcte i s'addereix a les seves funcions.
Resúm de forma i funció dels objectes
LA FORMA DELS OBJECTES
La forma s'adapta a les necessitats previstes i pot ser determinada per diferents factors:
-L'adequació a una funció i als factors ergonòmics.
-Els requeriments físics.
-El tipus de material i la tecnologia de fabricació.
-La via projectual o les estratègies d'ideació.
-L'adequació de l'objecte a un estil concret o a uns paràmetres estètics.
-Les estratègies de publicitat i de comercialització.
-La necessitat d'innovació tecnològica.
El dissenyador ha de prendre decisions sobre la importància atribuïda a cada un d'aquests factors i la relació o equilibri entre forma i funció:
-Rellevància de la forma per sobre la funció: en molt moment s'ha pretès que la forma dissimulés la funció pràctica de l'objecte.
-La funció determina la forma: La qualitat dels materials, els processos de fabricació i la funció de l'objecte eren els principals agents determinants dels valors estètics de l'objecte.
-Tant la funció com la forma: un objecte és bell perquè la seva forma comunica la seva funció, funció que es fa visualment atractiva per a atraure i complaure al consumidor.
Totes aquestes consideracions depenen de factors culturals, del pensament, els valors i els gustos de cada època i de les possibilitats tècniques a l'abast. Per tant es dona importància més a uns que d'altres factors.
Podem dir que, la forma dels objectes, ens poden explicar moltes més coses, més enllà de la seva utilitat.
Samarreta els Blancs
Procés:
 |
| FINAL Canivs;      Prova de lletres |
Explicació Samarreta
El després de investigar bastants possibilitats, em vaig decantar per els cinc elements de la naturalessa (els de la antiga china Wu Xing): metall, fusta, foc, aigua i terra.
Servíen per a explicar els denómens naturals en la antiga china, hi havíen dos cicles:
-Cicle de generació:
la Fusta alimenta el Foc;
el Foc es converteix en Terra (o en cendra, és a dir pols-terra);
la Terra forma el Metall;
el Metall esdevé Aigua (es torna líquid);
l'Aigua nodreix la Fusta.
Cicle de domini:
la Fusta reté la Terra;
la Terra aguanta l'Aigua;
l'Aigua apaga el Foc;
el Foc fon el Metall;
el Metall trenca o talla la Fusta.
Això ho vaig voler transformar en un tot:
-El tap és la fusta
-L'explosió és el foc
-L'aigua és eñ que esta en l'interior del frasc
-La terra les la part que està més aprop de l'arc que l'envolta
-El metall (en pols) és el que esta més al fons
-El frasc uneix tota la composició
Packeging
Idees:
Llaunes
Transport
Tetrabrick canya comestible
Producte:
Preu:
Producte:
 |
| Sense Icones |
Procediment:
Després de les idees esmentades, em vaitg decicir en triar la de les llaunes. La vaitg escollir perquè era la més idónea per a aportar un bé per al medi ambient i amb ús útil i renovable.
Materials: Cartró (únicament cartró, evitant tintes, plàstics..., que contaminen, encara que sigui mínimament).
S'agafen mides de la llauna i es fan uns esboços paartint d'elles com a model per al packeging.
 |
| Esbóç |
 |
| Esbóç+Mides |
Amb una peça de cartró es tallen les mides indicades. Aquest procediment s'hauria de fer industrial per a un resultat més ràpid i comercialitzable.
Propósit:
Eliminar el plàstic de les llaunes per al seu transport individual (l'embalatje de fàbirca de les llaunes hauria de ser de cartró també).
50cent.
Aquest és per a pagar tot el recorregut desde la creació de cadascún fins a l'arribada als supermercats. A més el sobrant anirà destinat a organitzacions protectores de la vida marítima.
Aquest és per a pagar tot el recorregut desde la creació de cadascún fins a l'arribada als supermercats. A més el sobrant anirà destinat a organitzacions protectores de la vida marítima.
Material principal: cartró
TIPOGRAFIA
 | ||
Prova final
|
 |
| Sense fons |
 |
| Amb fons |
 |
Abecedari sense aiguaDiferents Prespectives |
Proves i Procés
Tot això fa referència a un dels homes que van ser part de l'evolució del clip, Erlman J. Wright.
L'aigua amb aquarel·la ha sigut per a arribar a un altre nivell d'acabat a més fent referéncia a els clips de colors.
He buscat si algú ja havia desarrotllat aquesta idea. En efecte ja s'havía fet:
Però aquesta tipografía està forçant els clips. Jo m'he proposat respectar l'estructura del clip i no doblegat-lo més que per les parts que ja ho estàn i a més no forçar-ho més de 90graus. Per a Donar-li un acabat més artístic ho vaig afegit l'aigua i per a anar més lluny, l'aquarel·la.
Si respectava el clip, havia de deixar espais en buit simulant la lletra (i cobrir espais en els que no hi ha res), amb l'aigua s'ajuda a veure la lletra.
 |
| Resultat Final |
 |
| Amb edició digital |
Contrapublicitat
He utilitzat un anunci de apple utilitzant el slogan Change is in the air, jugant de manera que, relaciona cambi amb llibertat. En aquesta empresa els treballadors semblen robots, com esclaus, per això la verja. A més per aquesta esclavitud s'han ocasionat molts sucicidis.
Notícies:
Començ dels suicidis: http://www.rtve.es/noticias/20100525/oleada-suicidios-fabrica-taiwanesa-iphones/332661.shtml (S'han registrat registrat un total de 17 suicidis i 4 morts en una explosió dins la fàbrica)
Contracte anti-suicidi: http://www.elmundo.es/elmundo/2011/05/06/navegante/1304682711.html
Periodista infiltrat: http://www.elperiodico.com/es/noticias/tecnologia/iphone5-periodista-infiltrado-denuncia-condiciones-trabajo-fabricante-chino-2204070
Contracte de menors: http://economia.elpais.com/economia/2012/10/17/agencias/1350456905_570815.html
Sembla que de veritat feien una feina de màquines: http://economia.elpais.com/economia/2016/05/27/actualidad/1464342646_679598.html
Apple:
Quan en 1976 va néixer Apple, Steve Jobs i Steve Wozniak, amb l'ajuda de Roland Wayne, van dissenyar un logotip complex amb un home sota d'un arbre amb un poma a les mans, que probablement al·ludia al gran físic Isaac Newton. Però aviat van decidir simplificar-lo i van adoptar com a logotip la poma-arc de Sant Martí (encara que amb els colors en un altre ordre), dissenyada per Rob Janoff, amb una mossegada, reemplaçada més endavant per una poma de color brillant. Pel que sembla la mossegada pretén simbolitzar el coneixement, i també hi ha qui diu que, com la paraula mossegada en anglès és "bite", el mos fa l'ullet als "bytes" informàtics.
El que sí havia decidit Jobs molt abans de seleccionar el logotip és que la seva companyia es cridaria Apple. El seu col·lega Wozniak assegura que mai li va preguntar per què li agradava nom, tot i que s'estudiava dues hipòtesis. D'una banda, Jobs havia estat treballant amb un grup d'amics en una granja comunitària a Oregon, i potser el seu contacte amb la pròpia fruita li va donar la idea. Però també és possible que tingués un origen musical, ja que Jobs era fan del grup britànic The Beatles, que gravava amb el segell discogràfic Apple Records.
Quan en 1976 va néixer Apple, Steve Jobs i Steve Wozniak, amb l'ajuda de Roland Wayne, van dissenyar un logotip complex amb un home sota d'un arbre amb un poma a les mans, que probablement al·ludia al gran físic Isaac Newton. Però aviat van decidir simplificar-lo i van adoptar com a logotip la poma-arc de Sant Martí (encara que amb els colors en un altre ordre), dissenyada per Rob Janoff, amb una mossegada, reemplaçada més endavant per una poma de color brillant. Pel que sembla la mossegada pretén simbolitzar el coneixement, i també hi ha qui diu que, com la paraula mossegada en anglès és "bite", el mos fa l'ullet als "bytes" informàtics.
El que sí havia decidit Jobs molt abans de seleccionar el logotip és que la seva companyia es cridaria Apple. El seu col·lega Wozniak assegura que mai li va preguntar per què li agradava nom, tot i que s'estudiava dues hipòtesis. D'una banda, Jobs havia estat treballant amb un grup d'amics en una granja comunitària a Oregon, i potser el seu contacte amb la pròpia fruita li va donar la idea. Però també és possible que tingués un origen musical, ja que Jobs era fan del grup britànic The Beatles, que gravava amb el segell discogràfic Apple Records.
Muertas y Dispuestas
Auest anunci es contrapublicitari dirigit a l'industria de la roba, concretament a l'explotació de la figura de la dona per el seu us com a objectes.
Aquesta dona esta estirada al terra en una posicio com la silueta d'un delicte (pot fer referencia al ús de la dona, de manera que se sent maltratada).
Tornant a l'anunci, la trobem en un bosc abandonada, el que em recorda com si la haguessin violat i la hagin tirat al mitg del bosc.
Els coloms poden ser una metafora de la puressa que s'envà.
El9Nou - Cartell
 |
| Possible definitiu |
 |
| Versió no definitiva |
Esbossos:
Cartell - Anàlisis
El cartell té una composició simètrica axial (i fins i tot axial) i els elements estan distribuits de manera que hi ha una compensació de les mases.
La tipografia del centre (sota el móvil) és de lletra de pal sec sense espaiat amb una frase resaltada en negreta (tot en minuscula) i en la carcasa del mòvil lletra romana (-) en mayuscula i negreta.
Hi han dues figures (iphone's) en superposició en un espai ilusori amb ombra. La presencia ď aquests
Fons blanc i a sobre una imatge.
Hi destaca el vermell del cor que contrasra amb el verds (color de esperança) que es el seu complementari (són harmonics).
També hi ha un contrast del negre amb el blan del fons.
Té un missatje comercial de pisos.
Disseny del One Trip Grip a ordinador(no s'havia de fer a ordinador, doncs, no el vaitg entregar)
 |
| DEFINITIU |
Altres Versions descartades:
Samarreta Bellera 2
Samarreta Bellera
Esport
Ei David et felicito has fet molt bona feina i la teva actitud es molt positiva sempre . FELICITATS
ResponEliminaPodries enviar les propostes de la carpeta al Joan nadal jnadal@bellera,cat ? gracies