Hibridacions

Fruites i Verdures Sensitives

En aquesta idea dels sentits volem representa diferents idees a partir dels sentits amb la nostra critica de 'No valorem el que mengem'
La gent realment no valora el que menja, no li dóna atenció el recorregut que ha fet per arribar a les nostres mans o el color que fa, el seu tacte de la pell que tirem o disfrutar realment el seu gust.

Aspectes generals:

-Cada estació dura 3 min (total de 15 min)
-Espai:
-Objectiu: Degustar el menjars amb tots els sentits.
-Materials: 1 cap de porexpàn, 6 tel.les per a tapar la visió,

Oïda (groc)


DISTRIBUCIÓ.

Fruita dins de caixa.
Auriculars surten fora de la caixa.
Quan s'obre la caixa hi ha la fruita.

MATERIALS.
3 caixes
3 fruites
3 auriculars

AUDIO.

Vida de la fruita: llavors / d'on ve / estació de l'any / com es recull / maneres com es menja / on es menja.
Emocions / reacció al menjar-/ sensacions que transmeten (calidesa, felicitat, frescor ...).

Dins de caixes es troba dues fruites i una verdura, en la qual de dins de la fruita sobre surt uns auriculars, que contenen un àudio, aquest àudio tindrà

Els àudios són: 'La vida de la fruita' sons de com es posa la llavor, els sons de la seva temporada, com es recol·lecta, com s'empaqueta i com es menja. El segon àudio representa emocions, com les reaccions i sons al menjar aquesta fruita, les sensacions que transmet, com una cosa amarg. Aquest performance ha de ser escoltada per ser un happening.

Olfacte (morat)

Raïm, alberginia, remolacha, cebolla, taronja, ketchup.

Es posarà fruita/verdura triturada dins una altra fruita per tal de confondre les olors.
L’objectiu será que el participant es tapi els ulls amb una benda y tracti d’esbrinar quina fruita o verdura és.

Vista (vermell)

VISTA

5-7 gots de vidre (tipus cubata)

Cada got tindrà un suc d'una fruïta diferent als altres, derivant a diferents textures visibles.

Se li afegirà edulcorant vermell a tots els sucs, derivant a diferents matissos de color i de textura.

L'objectiu és que els participants deixin que els seus ulls es fixin en els petits detalls dels trossos de fruita que hi ha en els gots i adivini cada got a quina fruita pertany, que amb una graella gran empotrada al costat de la taula, hauran d'anar posant gomets en funció del que pensin quina fruita és.

COLOR: Vermell-Rosa-Coral

Tacte  (taronja)


Tacte
Per aquest espai necessitarem fruita/verdures/hortalisses de color taronja:
-          Mandarines
-          Taronges
-          Pastanaga
-          Carbassa
-          Préssecs
Primera opció
Es presentaran aquest aliments en recipients diferenciats i presentats de diferents formes, és a dir ratllarem la fruita o la tractarem de manera de que no es pugui saber de quina fruita es tractava anteriorment només al mirar-la. La persona haurà de tocar els aliments sense poder olorar-los ni tastar-los perquè pugui endevinar de quin aliment es tracta a través del tacte, d’aquesta manera podrà experimentar a través del tacte i fixar-se en les diferents textures que conserven els aliments.  

Segona opció

Es presentaran els diferents aliments en recipients, però amagats a dins de caixes perquè la persona no pugui veure l’interior. La persona haurà de tocar l’aliment però no el podrà olorar i tastar. Haurà d’endevinar de quin aliment es tracta només per la seva textura, que serà diferent en cada recipient. Com no la pot veure, li explicarem que són aliments de color taronja i a partir d’aquesta pista haurà d’experimentar amb el tacte i pensar en com recorda la textura i reflexionar sobre aquest fet.

Gust (verd)

Menjar: peres, pomes, kiwi, olives i raïm.
Sobre un cap de porexpàn es punxaràn diverses fruites tallades en forma de quadrat amb anterioritat. Aquestes s’oferiran de manera aleatoria.
Aquesta activitat es realitzarà sense visió, es tastaran quatre fruites i el participant les ha ďendevinar.


Video:

Autors:


Allan Kaprow

Allan Kaprow (23 d'agost de 1927 - 5 d'abril de 2006) va ser un pintor dels Estats Units pioner a l'establiment dels conceptes d'art de performance.


John Cage


John Cage (1912-1992) va ser un compositor estatunidenc. Pioner de la música aleatòria, la música electrònica i de la utilització no estàndard dels instruments musicals tradicionals, com la creació del piano preparat.


Jordi Benito

Jordi Benito i Verdaguer (1951–2008) va ser un artista català. És conegut com a artista per les seves accions, instal·lacions i performances d'una radicalitat i salvatgisme sense parió que va desenvolupar sobretot durant la dècada dels 70 i 80. No obstant, també va ser dissenyador, interiorista i moblista que, en col·laboració amb artesans, sobretot vallesans, va exercir seguint la tradició familiar, ja que el seu pare era ebenista.


Esther Ferrer

Esther Ferrer Ruiz (1937) és una artista interdisciplinar espanyola, aúnque centrada en el performance art. Considerada com una de les millors artistes espanyoles de super generació.


Tino Sehgal (1976)

Sehgal va néixer a Londres i es va criar a Düsseldorf, París, va estudiar economia política, l'art conceptual i la dansa a la Universitat Humboldt de Berlín i la Universitat Folkwang de les Arts, d'Essen. Va ballar en companyia de coreògrafs experimentals francès Jérôme Bel i Xavier Le Roy.
Va desenvolupar una peça titulada Vint minuts per al segle XX (una sèrie de 55 minuts de moviments va realitzar nua en vint estils de ball diferents). Això marca el seu estil artístic


La seva obra (carecterístiques):
-Totes les obres efímera i es documenten només en la memòria de l'espectador.
-Descriu les seves obres com  "situacions construïdes".
-Els seus materials són la veu humana, el llenguatge, el moviment i la interacció.
-Es resisteix la producció d'objectes físics.
-Les peces de Sehgal són coreografies que es disputi amb regularitat en galeries o museus, i contínuament executades per persones capacitades que es refereix com "intèrprets" per a tota la durada d'un espectacle.
-L'obra d'art és la situació construïda que sorgeix entre el públic i els intèrprets de la peça.


Obres:
-This is So Contemporary  (2005):
La melodia enganxosa i balls emocionants van deixar alguns dels visitants del museu alegre i ball, a si mateixos.



-Sehgal’s work Kiss  (2007):
el treball s'apropia de les diferents postures amoroses d'Auguste Rodin El petó (1889), de Constantin Brancusi el petó (1908), el petó de Gustav Klimt (1907-1908), Jeff Koons i la Cicciolina de fet en el cel (1990-91) i diverses pintures Gustave Courbet de la dècada de 1860.
Resultado de imagen de Auguste Rodin El petóResultado de imagen de Constantin Brancusi el petó (1908)Resultado de imagen de el petó de Gustav KlimtMade in HeavenImagen relacionada


-This Progress 2010 (al Museu Guggenheim, Nova York), l'artista es buida galeria espiral famós de Frank Lloyd Wright de tota l'obra d'art.
El visitant del museu es rebut a la base de l'espiral del museu per un nen, que pregunta a un petit grup: que creuen que és el progrés?. A mesura que pujen per la rampa en espiral els visitants continuen la seva conversa fins que es troben amb un estudiant de secundària, que recull la conversa i fa més preguntes ''non-sequitur''(que no encaixa lógicament amb lo anteriorment dit). Més encara, es troben amb un jove adult i, finalment, un adult major que acaba el seu ascens a la més alta punt al Guggenheim.


-This is new per a un assistent de Nova museu borda titulars de diari del dia per als visitants.

-En This Success/This Failure (2007) uns nens petits en uniformes jugen sense l'ús d'objectes i, de vegades atraure els visitants en els seus jocs.


-This is good (2001) un treballador museu ones seus braços i salta d'una cama a l'altra, a continuació, estableix el títol de la peça.



-Per a This objective of that object (2004), el visitant es envoltat per cinc persones que romanen d'esquena als visitants. Els cinc diuen, "L'objectiu d'aquest treball és arribar a ser l'objecte d'una discussió", i si el visitant no respon s'enfonsen lentament a terra. Si el visitant diu alguna cosa, comencen una discussió.


-La seva obra més complexa, This Situation (2007), requereix la participació d'un grup d'intel·lectuals. Ells van ocupar un espai de la galeria per la resta buit i van interactuar entre si i amb el públic, d'acord amb un conjunt de regles i jocs establerts per l'artista.


-Per a la documenta XIII (2012) Sehgal orquestrat aquesta variació, una peça d'immersió que col·loca els espectadors en una galeria gairebé de nit entre uns 20 artistes que canten, ballen, clap, brunzits i parlar, la creació d ' "una experiència auditiva-espacial electritzant de la imaginació pura, no compromès a els visitants de la galeria. (https://en.wikipedia.org/wiki/DOCUMENTA_(13))



-These Associations:
Actors que es mouen arbitràriament i conjuntament.


-Això es propagnda:
Una actriu fa de vigilant del museu i canta: Això és propaganda, tu ho saps, tu ho saps.



A l’hora de vendre el seu art:
Sobre la venda del seu treball, Sehgal estableix que no existeix un conjunt d'instruccions escrites, sense rebut per escrit, cap catàleg, no hi ha imatges ni significat perceptible. La conversa que constitueix una venda de Tino Sehgal consisteix en el seu parlar amb el comprador (en general un representant d'un museu) davant notari i testimonis, en general, amb uns cinc estipulacions legals de la compra: que el treball pot instal·lar només per algú a qui el propi Sehgal ha autoritzat a través de la formació i la col·laboració anterior; que les persones que donin compliment a la peça es pagaran acordat una mínima; que el treball es mostrarà durant un període mínim de sis setmanes (per tal d'evitar acusacions de caràcter efímer); que la peça no ser fotografiat; i que si el comprador revèn el concepte, ho fa amb aquest mateix contracte oral. Això vol dir que el seu treball no està documentada cap manera, a part dels comentaris crítics tant d'admiració i negatius. A partir del 2010, el "construeix situacions" que es venen a les edicions dels quatre a sis (Sehgal amb retenció de "prova d'artista" un addicional) a preus entre 85.000 $ i 145.000 $ cadascun.


Aquest progrés de Sehgal (2010) va ser la primera actuació en viu per ser adquirida pel Museu Solomon R. Guggenheim.


Premis:
-Sehgal va rebre el Premi Baloise a Art Basel, Suïssa, el 2004.
-Tino Sehgal va guanyar el Lleó d'Or a la millor artista en l'Exposició Internacional d'Il Palazzo Enciclopèdic 2013 (Pavelló Central, Giardini)

https://www.youtube.com/watch?v=O0VIxubUu4c

Wilfredo Prieto

Wilfredo Prieto (1978) és un artista conceptual cubà i és reconegut principalment per les seves instal·lacions, objectes i performances.

Dorothee Selz

Dorothée Selz (París, 1946) és una artista experimental i conceptual que es dedica principalment a l'escultura efímera i a la pintura. Les seves pràctiques artístiques són properes a l'Eat Art i al Pop Art.


Daniel Spoerri


Daniel Isaac Feinstein (1930), és un artista i escriptor suís nascut a Romania, a qui s'ha anomenat «la figura central de l'art de postguerra europeu» i «un dels més famosos artistes del segle XX».

Se l'associa amb el nou realisme i amb el moviment fluxus. Spoerri és conegut pels seus snare-pictures, un tipus assemblatges com un corrent dintre de l'art efímer en l'ús dels aliments.



Marcel·lí Antúnez Roca





 

Marcel·lí Antúnez Roca (Barcelona, 1959) és un dels artistes catalans més reconeguts en l'ús de les tecnologies digitals en l'àmbit de la performance mecatrònica i la instal·lació.

L'estil consisteix en l'utilització de mecatròniques i cinema expandit per a fer  performances, també utilitza les Instal·lacions i crea Films (com per exemple de la seva biografía o animacions).

Pierrik Sorin

Pierrick Sorin, nascut l'11 de juliol de 1960 a Nantes, és un artista de vídeo, director i dissenyador francès. Treballa amb projeccions.

Jana Sterbak

Jana Sterbak (1955) és una artista visual multidisciplinar resident a Canadà i França que es coneguda principalment per sobre escultures, performances, vídeos, fotografies i instal·lacions.


La Fura dels Baus

File:La Fura dels Baus @ Dreams In Flight 02.jpg

La Fura dels Baus és una companyia teatral fundada a Catalunya el 1979. En els seus inicis es caracteritza per un llenguatge visceral en fusionar teatre de carrer amb la vitalitat del rock i la irreverència del neocirc.

Miralda Madeinusa (sortida)




Antoni Miralda

Obres desde el 1977 al 2017.
Performance
Les obres de miralda són basades en el menjar, per exemple el bar és una imitació d'un bar real y actualment s'obre per al public.


Les seves obres volen fer destacar actes quotidians i exagerar-los fins a un punt on es transformen en performance.

Resultado de imagen de dibuixos miralda
Personalment les obres de Miralda tot i que no totes m'agraden de la mateixa manera, totes tenen un punt bó. 


L'artista està en una època on les performance estàn sorgint del no res i ell desenvolupa el seu propi estil.
L'artista vol transmitir l'art través de les accions.

BIOGRAFIA
Miralda va néixer a Terrassa, província de Barcelona, el 1942, on va créixer en l'ambient d'una ciutat industrial tèxtil. Després del servei militar, es va traslladar a París el 1962, on va començar la seva trajectòria artística per a la revista ELLE i la creació d'objectes i obres d'art comestible. Els seus assemblatges antimilitaristes coneguts com a Soldats Soldés (acumulació de soldats de plàstic) es van convertir en obres de gran escala, mentre que els sopars i els esdeveniments privats es van transformar en banquets i cerimonials públics en involucrar menjar, ritual, color i simbolisme.
El 1971 es va traslladar a New York, i des d'aleshores ha viscut i treballat als Estats Units i Europa incidint en l'espai públic i participatiu.


Macba Experiècia de la performance imporvisada:

Com a experiéncia personal, en les primeres que vam fer em va semblar curiós i no s'assemblava massa a l'idea de performance que tenia. La que més em va impactar va ser la penúltima, que vam haver d'observar els visitants com si fossin una obra més. Em va impactar més perquè era bastant difícil de mantenir la compostura davant l'incomoditat del visitant.


Glossari

Performance: Espectacle de caràcter avantguardista en el qual es combinen elements d'arts i camps diversos, com la música, la dansa, el teatre i les arts plàstiques.
Arxiu: procés de l'obra.
Obra derivada: Obra final.
Happening: Un happening és un esdeveniment artístic, sovint amb revindicacions sociopolítiques, presentat com una obra d'art, típic a l'època dels anys 60 al segle XX, similar a l'acció artística i relacionat amb el moviment fluxus.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada